Teoria 2: Ampliació

Els paradigmes educatius

Els corrents sobre els paradigmes educatius s´han explicat molt breument. Os mostre més informació per conèixer més profundament cada corrent..

http://bit.ly/1PNTV4F

PARADIGMA CONDUCTUAL:

Sorgeix a principis del segle XX, la seva metàfora bàsica és la maquina, és a dir, tant a l'alumne com al professor se'ls considera màquines. Les circumstàncies són sempre mesurables i observables. En definitiva, aposten per una concepció mecanicista de la realitat. L'Alumne és un receptor de conceptes i continguts, l'única pretensió dels quals és aprendre el que s'ensenya. L'avaluació és considerada com un procés sumatiu de valoració i se centra en el producte final que ha de ser mesurable i quantificable. La vida a l'aula es redueix a una suma d'objectes, conductes, activitats centrades sobretot en els continguts que s'aprendran. El Currículum és tancat i obligat per a tots, la disciplina es converteix en un requisit important a l'aula i quan aquesta falta en casos especials i difícils es recomana recórrer a tècniques de càstig. L'alumne és considerat un objecte que ha de reproduir el coneixement de manera exacta al que s'ensenya.

PARADIGMA COGNITIU:

Sorgeix arran de produir-se una crisi del paradigma conductual a l'aula. Les teories com la de l'aprenentatge significatiu, per descobriment, el constructivisme són algunes de les quals han aportat a enriquir aquest paradigma. La metàfora bàsica és l'organisme entès com a totalitat. És la ment la que dirigeix la persona i no els estímuls externs. L'Alumne és considerat un subjecte de l'educació ja que posseeix un potencial d'aprenentatge que pot desenvolupar per mitjà de la interacció professor-alumne. El Professor és una persona critica-reflexiva, l'anàlisi dels pensaments del professor és una manera de reflexió-acció-reflexió. El Currículum és definit com a obert i flexible, s'apliquen xarxes, esquemes, mapes mentals. L'avaluació estarà orientada a valorar els processos i productes, serà permanent, formativa i criterial. La intel·ligència, la creativitat, el pensament critico i reflexiu són temes constants en aquest paradigma.altre personal i psico-social.

PARADIGMA AMBIENTALISTA:

Es descriu a partir dels estudis etnogràfics, les demandes de l'entorn i les respostes dels actors i la seva adaptació. Facilita i recolza l'assimilació i conceptualització dels estímuls ambientals, com el professor, els pares, l'escola, la comunitat, es converteixen en fets mediadors de la cultura contextualitzada. El Currículum és flexible, contextual i obert, l'enfocament del professor és tècnic-critico és a dir, gestor de processos d'interacció a l'aula, crea expectatives i genera un clima de confiança. El model d'ensenyament està centrat en la vida i el context soci-cultural i natural, amb la finalitat d'afavorir l'aprenentatge significatiu a partir de l'experiència. El procés d'ensenyament-aprenentatge no és solament situacional, sinó a més personal i psico-social.

PARADIGMA CONSTRUCTIVISTA:

El model del constructivisme concep l'ensenyament com una activitat crítica i al docent com un professional autònom que investiga reflexionant sobre la seva pràctica, si hi ha alguna cosa que difereixi aquest model amb anteriors és la forma en la qual es percep a l'error com un indicador i analitzador dels processos intel·lectuals. Per al constructivisme aprendre és arriscar-se a errar (anar d'un costat a un altre), molts dels errors comesos en situacions didàctiques han de considerar-se com a moments creatius.

Per al constructivisme l'ensenyament no és una simple transmissió de coneixements, és en canvi l'organització de mètodes de suport que permetin als alumnes construir el seu propi saber. No aprenem només registrant en el nostre cervell, aprenem construint nostra pròpia estructura cognitiva.

Per a més informació:
https://fdimafp.wikispaces.com/PARADIGMAS+EDUCATIVOS